A favor dels arbres de Barcelona

La política de l%u2019Ajuntament pel que fa als espais verds i al patrimoni de la ciutat ens preocupa.

El projecte de suprimir tots els plàtans i les palmeres dels parterres centrals de l%u2019Avinguda Diagonal per fer-hi passar un tramvia implica la destrucció d%u2019un dels escassos passeigs que queden a la ciutat i sens dubte un dels més bonics.

La imminent destrucció del verd al ja deteriorat Parc de la Ciutadella per construir-hi un gran aparcament per als diputats (els nostres polítics no es decideixen a donar exemple i utilitzar el tranport públic, ni a fer-ho veure) ens sembla injustificada.

La tala ja aprovada (trasplantament, en el llenguatge oficial, però sabem que l%u2019índex de fracàs d%u2019aquests trasplantaments és del 75 per cent, i que no se substitueix la frondositat arrencada, excepte als dibuixos que l%u2019Ajuntament lliura a la premsa, como ha passat a la dissortada Plaça Lesseps) dels lledoners històrics, és a dir, la destrucció de la Plaça Joaquim Folguera, per ampliar la línia 9 agreujarà la contaminació i el soroll.

Sense qüestionar la necessitat (qüestionable) d%u2019aquestes infraestructures, no hi ha una altra manera de construir-les sense destruir el paisatge urbà i sense empitjorar la qualitat de vida de la ciutat? Sant Gervasi ha passat de ser un barri frondós i tranquil, ple de torres modernistes i noucentistes, a esdevenir una pedrera sorollosa i plena de pols (en aquests moments, el districte més sorollós de la ciutat, segons recollia La Vanguardia del 15 de setembre), on l%u2019arquitectura mediocre substitueix a les torres antigues i el formigó dels parkings als jardins interiors. I les escombraries s%u2019escampen per terra i als solars sense que ningú no passi a recollir-les.

A Collserola, la tala salvatge de les alzines centenàries per construir una nova muntanya russa per als turistes, contra l%u2019opinió de tots els altres partits i contra les 35.000 signatures de ciutadans que s%u2019hi oposaven, al que era el pulmó verd de la ciutat, ens sembla molt greu. La ciutat cada dia és més contaminada i abocada a la sequera.

Els arbres oxigenen l%u2019aire i, en tallar-los, agreujarem la sequera i accelerarem els efectes del canvi climàtic? És trist que aquesta política municipal vingui precisament dels partits que s%u2019autodefineixen %u201Cesquerra%u201D, fins i tot un grup anomenat %u201Cels Verds%u201D.

Tot això deixant de banda una Ciutat Vella i un Eixample degradats i venuts al turisme, i no precisament un turisme de cultura, sinó el més barat i sorollós. Els hotels i les botigues de luxe que han substituït als oficis i botigues de sempre %u2013colmados, tintoreries, impremtes, sabaters%u2014 i a la vida de barri, contrasten amb uns turistes que mengen entrepans als bancs del passeig de Gràcia, sense diners per anar als restaurants o comprar a les botigues.

Els sota-signants demanem que s%u2019interrompin aquestes actuacions i que els traçats de les infraestructures respectin el patrimoni arquitectònic, històric i verd de la ciutat.

La política del Ayuntamiento respecto a los árboles y el patrimonio de la ciudad nos preocupa.

El proyecto de suprimir todos los plátanos y palmeras de los parterres centrales de la Avinguda Diagonal para que pase un tranvía implica la destrucción de uno de los escasos paseos que quedan en la ciudad y sin duda el más bonito.

La inminente destrucción del verde en el ya deteriorado Parc de la Ciutadella para construir un gran aparcamiento para los diputados (nuestros políticos no se deciden a dar ejemplo y utilizar el tranporte público, ni a fingir que lo hacen) nos parece injustificada.

La ya aprobada tala (trasplante, en el lenguaje oficial, aunque sabemos que el índice de fracaso de esos trasplantes es del 75 por ciento, y que no se reemplaza la frondosidad arrancada, salvo en los dibujos que entregan a la prensa, como ha sucedido en la desdichada Plaça Lesseps, donde no han dejado un metro de tierra para plantar nada) de los almeces (lledoners) históricos, es decir, la destrucción de la Plaça Joaquim Folguera (para ampliar la línea 9) agravará la contaminación y el ruido.

Aun sin cuestionar la necesidad (discutible) de esas infraestructuras, ¿no hay otra manera de construirlas sin destruir el paisaje urbano y empeorar la calidad de vida de la ciudad? Sant Gervasi ha pasado de ser un barrio frondoso y tranquilo, lleno de torres modernistas y novecentistas, a convertirse en una cantera ruidosa y polvorienta en %u201Cel distrito más ruidoso de la ciudad%u201D (La Vanguardia 15/09/08), donde la arquitectura mediocre sustituye a las antiguas casas y el cemento de los parkings a los jardines interiores. Y la basura se arremolina en el suelo y en los solares sin que nadie parezca pasar a recogerla.

En Collserola, la tala salvaje de las encinas centenarias para construir una nueva montaña rusa, contra la opinión de todos los partidos de la oposición y contra las 35.000 firmas de ciudadanos que se oponían, en el que era el pulmón verde de la ciudad, nos parece muy grave. La ciudad cada día está más contaminada y abocada a la sequía.

Los árboles oxigenan el aire y talándolos, agravaremos la sequía y aceleraremos los efectos del cambio climático. Resulta aún más amargo que esa política municipal la lleven a cabo los partidos que se autodefinen como izquierda, incluso un grupo llamado %u201Cels Verds%u201D.

Todo esto al margen de una Ciudad Vella, un centro de la ciudad y un  Eixample degradados y vendidos al turismo, y no precisamente un turismo de cultura, sino el más barato, y ruidoso, donde los hoteles y las tiendas de lujo que han sustituido a los oficios y tiendas de siempre %u2013colmados, tintorerías, imprentas, zapateros%u2014 y a la vida de barrio contrastan con unos turistas que se emborrachan en la calle o que comen bocadillos en los bancos del Passeig de Gràcia, sin dinero para ir a los restaurantes ni comprar en las tiendas.

Los abajo firmantes pedimos que se interrumpan esas actuaciones y que los trazados de las infraestructuras respeten el patrimonio arquitectónico, histórico y verde de la ciudad.